Antoni Morell

Biblioteca Antoni Morell

Acte de signatura de la cessió dels llibres

El 17 d’octubre de 2016 Antoni Morell signà amb el Cònsol Major de La Massana, Sr. David Baró, l’acte de donació d’una part dels seus llibres, documents i manuscrits a la Biblioteca Comunal de La Massana.

Es calcula  que  hi  ha  uns  17.000  llibres,  a  part  d’altres  documents  i  manuscrits. 

Inauguració de la Biblioteca Comunal Antoni Morell i Mora

El 9 de juliol de 2017 es feu l’acte d’inauguració de la Biblioteca de La Massana, que a partir d’aquell moment passà a anomenar-se Biblioteca Comunal Antoni Morell i Mora.

Discurs del senyor Antoni Morell:

Molt Il·lustres Senyors i Senyores. Hbles. Srs. Cònsols. Hbles. Senyors i Senyores Consellers de Comú, conciutadans totes i tos.

Cedir, donar els llibres de tota la meva vida -és a dir, la meva vida en el setanta-sisè any de la mateixa- a la Biblioteca Comunal de La Massana ha estat, abans que tot, un acte de respecte, d’estimació, de lleialtat, d’entrada a Cal Giraut d’Escàs, als meus pares, germana i avantpassats. I, és clar, a aquesta parròquia que sempre he portat a la sang, i ben entès en el meu més íntim racó de l’esperit, hagi estat on hagi estat, per aquestes terres del món.

Per això, Sr. Cònsol, Sr. Cònsol Menor, Hbles. Consellers i Conselleres, moltes gràcies, infinites, si em permeten qualificar-les per voler acollir pràcticament la meva vida en aquestes estances de la Biblioteca Parroquial. I de manera ben immerescuda que el meu nom i cognoms l’encapçalin. És  quelcom que m’obliga, encara més, a ser fidel amb la meva Parròquia i amb Andorra.

Ja el juny de l’any 2006, en l’acte d’inauguració d’aquesta Biblioteca deia el següent:

“Un llibre és com un mos de pa. Molts llibres són una mena de pa rodó, de pagés, d’aquells d’altres temps, ai!, que abans de llescar amb la ganiveta llarga, se’l marcava. traçant una lleugera i obligada creu. Una Biblioteca és com una gran fleca de pans rodons, calents, saborosos, pastats amb suor i esforç. Biblioteca, etimològicament, no és res més que una mena de magatzem per conservar llibres. Pobre interpretació, al meu modest entendre, és com si un forn de pa fos només una mena de lloc per guardar el pa. Una Biblioteca és quelcom viu, ple d’humanitat perquè el llibre és un tros de vida. És aire, esperit, vent com el que, a vegades, ens desperta del Coma Pedrosa estant, ensopegant per les valls de La Massana”.

Els llibres no són imatges mortes. Ni relats finits. I sobretot el llibre és un signe de llibertat. Avui, encara es cremen llibres. No fa pas massa temps que -no cal citar l’infernal nazisme- llegia el següent: “Manifestants pro russos irromprien ahir en un centre cultural de Jarkim, Ucraïna -a l’est russòfon del país-, el saquejaren i cremaren llibres escrits en ucranià en petites fogueres al carrer”.

Era la gran era de la ingratitud, no reconèixer quantes coses devem a la lectura, ha propiciat arraconar els llibres a les golfes, amb altres elements tan “anacrònics”, es diu, com la figura dels pares, i, el sentit comú, la urbanitat, i potser l’ètica i l’estètica.

El què llegir i rellegir representen per a la curiositat del ser humà i per a la vitalitat moral i intel·lectual no té, avui per avui, substituts. Plaer, saber, coneixement, fins i tot vici, surten perdent amb la decadència de la lectura i el desprestigi de l’acte de llegir, perquè el refús de la lectura és una de les bretolades més acusades del nostre temps.

Avui dia, les víctimes tradicionals dels trasllats dels domicilis solen ser aquestes biblioteques reunides al llarg dels anys. I que els hereus se’n desprenen a tan el kilo.

I el què encara és pitjor: contemplar muntanyes de llibres llençats al terra, a 1€ la peça, als Encants, als “Marchés aux puces” o als “Portobello” d’arreu del món. És quelcom anguniós!

Recordo ara que el Comú de La Massana, l’any 2006, llençà també una campanya que deia “… tindràs els llibres al cap”. Per tant, la preocupació pel llibre és ja tradicional en aquesta estimada Parròquia.

Penso, Srs. Cònsols, Srs. Consellers i Conselleres, amigues i amics que cada llibre és un troç de vida. I per això estic convençut que els llibres viuen sols, els llegeixin o no. Creus que els posseeixes, però no és veritat. I quan ja no hi siguis, quan no tinguis paraules, els teus llibres quedaran, mirant-te callats, des del veritable cantó de la immortalitat.

I que fan els llibres quan no els mirem? El que faria qualsevol. Viure!

Em produeix un secret plaer saber que els meus llibres i papers, molts originals, existiran més enllà de mi. Que ja no em necessiten. I que romandran ben acaronats, ben respectats en aquesta Biblioteca viva de la Parròquia de La Massana. I que quan a mi em manquin les paraules, aquests llibres i papers segur que tindran qui els fullegi, ells els lectors i els llibres vius i engrescats per la lectura i la cultura i l’andorranitat.

Moltes gràcies.

error: Content is protected !!